Història

Les primeres referències del poble de Puigpelat són de l’època romana: abundants restes de diverses viles i sepulcres ho confirmen. Aprofitaven l’abundància d’aigua provinent del barranc de Rupit, del Pont d’Armentera, engruixida a través de l’aqüeducte de l’època de l’emperador August.

En el segle XII, durant el pas al Camp de Tarragona dels musulmans als cristians es va crear la Baronia de Vallmoll, donant a l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem unes possessions (quadres) que englobaven l’actual terme de Puigpelat. L’Ordre hi va fer el seu assentament construint un edifici religiós, Santa Maria de l’Hospitalet. També va construir un convent amb una església i un hostal. Donada la topografia privilegiada com a lloc estratègic i els freqüents conflictes de la zona en aquells temps, l’assentament es va emmurallar ràpidament.

La primera notícia escrita (publicada per Morera a “Tarragona Cristiana”) porta data de 1184 i tracta de la concòrdia a que van arribar l’arquebisbe de Tarragona i el castellà d’Amposta, després d’haver pledejat pels delmes de Vallmoll que es quedaven els hospitalers. Encara que el document no ho digui, no hi ha dubte que es referia als delmes de les quadres de l’Hospitalet dita més endavant les Esquadres i de Puigpelat, que ja eren santjoanistes i havien format una comanda.
En el segle XIV es va produir una gran davallada demogràfica, cosa que va fer que a principis del segle XV, s’unissin dues comandes: la de Celma i la de Vallmoll. A causa del despoblament general, els esdeveniments històrics es van anar succeint amb períodes de prosperitat i davallada.

El 1831, amb el traspàs de l’últim comanador, l’Il·lustríssim senyor Ramon Dameto, per un acord previ amb els estaments de govern, s’extingeix el règim senyorial, acabant-se així la relació amb l’ordre de l’Hospital.
Els edificis de l’antiga ermita foren desacralitzats, i per tant abandonats, el 1837, davant la incertesa de la Primera Guerra Carlina. Les restes van perdurar fins als voltants de 1920 en que paulatinament es van aprofitar com a material de construcció per les masies i marges.